miércoles, 13 de junio de 2012

estat de benestar


ESTAT DE BENESTAR 






És l'estat que garanteix  llibertats ciutadanes i legitimava el poder institucional.  
D'altra banda l'Estat de benestar deu permitir redistribuïr la riquesa gràcies a les prestacions socials i el control legal sobre les condicions laborals. Aquestes mesures generarie una reducció de conflicte social, una àmplia classe mitjana i millors condicions de vida. 
Actualment a Espanya que un poder legitimat democràticament (l'Estat) intervinga al mercat pareixia la solució definitiva per a progressar en la igualtat econòmica i arribar al complet benestar, la justícia social i el respecte per les llibertats individuals. Però ,com ja podem observar a la situació en la que ens trobem, tot aquest "vel de ignorància" per dir-ho d'alguna manera que cobria els ulls de la societat va desaparéixer i la societat cau en la realitat , tot açò va ser degut a que començaren a veure's els límits de aquest poder i en la caiguda aquesta quedà afectada la legtimitat de la democràcia.
Un estat de benestar deu garantir:
  • Una sanitat pública i de qualitat.
  • Una educació pública i de qualitat.
  • Deu de garantir els mateixos drets a tots els ciutadans.
  • El mercat té que ser just sense que intervinga l'Estat.
  • Els ciutadans tenen que tindre dret a protestes sempre i quant seguisquen les normes básiques de:
  • Les protestes han d'estar moralment justificades.
  1. És necessari que s'hagen esgotat les possibilitats d'acció legal.
  2. Son actes públics enunciats per endavant.
  3. No inclouen propòsits de violació de normes jurídiques.
  4. S'han d'admetre les conseqüències que ocasionen.
  5. No han de possar en perill l'ordre democràtic.
  6. No ha de tenir violència.
Segons diversos autors hi han diferents tipus d'estats del benestar com ara els models anglosaxó, centre europeu, mediterrani i el de l'Europa de l'est.
Atenent els beneficiaris, l'Estat del benestar espanyol estableix tres grups de prestacions:
Les prestacions universals, que s'ofereixen a tota la població gratuïtament, i només requereixen que el benefiari les sol·liciti. Per exemple, la sanitat o l'educació.
Les prestacions contributives que són les que es corresponen a aquelles persones que han cotitzat una sèrie de quotes a la Seguretat Social durant un període de temps determinat. Cal dir que existeix un període de cotització mínim per a aquest tipus de prestacions. Per exemple, el subsidi d'atur o desocupació, la pensió de jubilació o les pensions de viduïtat/orfandat.
Les prestacions socials, que són les més solidàries donat que són aquelles que reben les persones que estan sota el llindar de pobresa i tenen recursos escassos o nuls. Exemples són les ajudes que presten els menjadors socials, els salaris socials.





No hay comentarios:

Publicar un comentario