ESTAT DE BENESTAR
És l'estat que garanteix llibertats ciutadanes i legitimava el poder institucional.
D'altra banda l'Estat de benestar deu permitir redistribuïr la riquesa gràcies a les prestacions socials i el control legal sobre les condicions laborals. Aquestes mesures generarie una reducció de conflicte social, una àmplia classe mitjana i millors condicions de vida.
Actualment a Espanya que un poder legitimat democràticament (l'Estat) intervinga al mercat pareixia la solució definitiva per a progressar en la igualtat econòmica i arribar al complet benestar, la justícia social i el respecte per les llibertats individuals. Però ,com ja podem observar a la situació en la que ens trobem, tot aquest "vel de ignorància" per dir-ho d'alguna manera que cobria els ulls de la societat va desaparéixer i la societat cau en la realitat , tot açò va ser degut a que començaren a veure's els límits de aquest poder i en la caiguda aquesta quedà afectada la legtimitat de la democràcia.
Un estat de benestar deu garantir:
- Una sanitat pública i de qualitat.
- Una educació pública i de qualitat.
- Deu de garantir els mateixos drets a tots els ciutadans.
- El mercat té que ser just sense que intervinga l'Estat.
- Els ciutadans tenen que tindre dret a protestes sempre i quant seguisquen les normes básiques de:
- Les protestes han d'estar moralment justificades.
- És necessari que s'hagen esgotat les possibilitats d'acció legal.
- Son actes públics enunciats per endavant.
- No inclouen propòsits de violació de normes jurídiques.
- S'han d'admetre les conseqüències que ocasionen.
- No han de possar en perill l'ordre democràtic.
- No ha de tenir violència.
Segons diversos autors hi han diferents tipus d'estats del benestar com ara els models anglosaxó, centre europeu, mediterrani i el de l'Europa de l'est.
Atenent els beneficiaris, l'Estat del benestar espanyol estableix tres grups de prestacions:
Les prestacions universals, que s'ofereixen a tota la població gratuïtament, i només requereixen que el benefiari les sol·liciti. Per exemple, la sanitat o l'educació.
Les prestacions contributives que són les que es corresponen a aquelles persones que han cotitzat una sèrie de quotes a la Seguretat Social durant un període de temps determinat. Cal dir que existeix un període de cotització mínim per a aquest tipus de prestacions. Per exemple, el subsidi d'atur o desocupació, la pensió de jubilació o les pensions de viduïtat/orfandat.
Les prestacions socials, que són les més solidàries donat que són aquelles que reben les persones que estan sota el llindar de pobresa i tenen recursos escassos o nuls. Exemples són les ajudes que presten els menjadors socials, els salaris socials.














